Iniciarem les obres del Centre d’Art Carmen Thyssen en la línia marcada durant el mandat 2007-2010
Iniciarem les obres del Centre d’Art Carmen Thyssen en la línia marcada durant el mandat 2007-2010
Iniciarem les obres del Centre d’Art Carmen Thyssen en la línia marcada durant el mandat 2007-2010: un projecte amb dimensió de país, capaç de reforçar les comarques gironines com a territori amb projecció cultural internacional. Recuperar el projecte de finançament dissenyat el 2010, amb la implicació de les institucions del país i de l’estat.
El projecte Thyssen ha d’esdevenir el motor de la transformació de la ciutat, juntament amb els altres elements de que ja disposa la ciutat: el Monestir, l’antic Hospital, el passeig, el Fortim i en conjunt tot el patrimoni urbà i natural. Tot aquest espai es planteja com un Campus Cultural generador d’activitat de serveis, d’oci, de formació, de creació,...
Com hem dit no poques vegades, aquests espais i les activitats qualificades que pugin acollir són el nostre sòl industrial del segle XXI.
Intervenció en l’Assemblea del PSC de Sant Feliu de Guíxols de Proclamació del candidat a les properes eleccions municipals del 2011.
Intervenció en l’Assemblea del PSC de Sant Feliu de Guíxols de Proclamació del candidat a les properes eleccions municipals del 2011.
Molt bona nit a tots i totes. Amics, amigues, companys companyes
En primer lloc us vull agrair la confiança que em feu. Accepto amb molta il·lusió aquest repte. Aquesta serà la tercera vegada que em feu l’honor d’encapçalar el nostre projecte de futur. Però com un arbre, si la il·lusió és tan noble com la primera fulla el meu compromís amb Sant Feliu de Guíxols, amb el projecte socialista de Sant Feliu de Guíxols, amb la seva gent i amb el seu futur ha crescut i té avui més fulles – més il·lusió – i unes arrels molt més profundes.
Ho dic molt clar: estimo aquesta ciutat, estimo la seva gent, els seus racons i fins i tot la seva olor i com tot amor vertader aquest s’ha anat fent cada cop més madur, més sincer, més sòlid. Com un arbre, té moltes més fulles que en representen l’il·lusió i com un arbre té avui unes arrels que van molt endins i que en representen la convicció.
Al 2007 la ciutat ens va encarregar una feina. Una feina que no ens han deixat acabar. Vull agrair la presència dels representants d’ERC i ICV de la nostra ciutat. Tots junts -i amb Tots per Sant Feliu que ara fa un any va preferir acabar amb el govern que els ciutadans havien triat- ens vam comprometre a empènyer per tirar endavant aquesta tasca i en un moment donat nosaltres vam dir que no s’havia de fer sense ells –sense ERC i ICV-, com ells, en un altre moment van dir que no s’havia de fer sense nosaltres. Moltes gràcies per ser avui aquí.
Vam assolir el repte i vam complir. Sant Feliu de Guíxols va deixar enrera l’època del fum i dels focs d’encenalls i vam començar una etapa a on el rigor no estava renyit amb l’ambició. El balanç parla d’aquesta fita tal com mereix una ciutat amb grans oportunitats com la nostra.
El SFG dels funiculars el vam convertir en el SFG de L’escola Ardenya i el SFG de les fragates es va convertir en el SFG de la nova escola bressol.
Vam passar a ser el SFG que “no fallava” als veïns del barri del Puig, que aconseguia el Pla de barris i que iniciava de debó la transformació que avui ja podem veure amb exemples en el C/ Ferran Romaguera, C/ Sant Fèlix Màrtir, C/ Nou dels Garrofers o C/ Penitència.
Del SFG que cobria l’expedient amb els veïns de Vilartagues vam passar al SFG que resolia definitivament els problemes històrics de la pressió d’aigua i de la capacitat de subministrament d’aquest barri. La solució definitiva per la pressió i subministrament d’aigua de Vilartagues i la construcció dels dos nous dipòsits d’aigua s’han assolit amb èxit durant el nostre mandat.
Del SFG que perdia la universitat vam passar al SFG que aconseguia nous cicles formatius com el cicle formatiu d’embarcacions d’esbarjo o que tornava a valorar els seus grans actius com el Festival de la Porta Ferrada i el feia créixer. Del SFG q perdia el Corella o el Cousteau vam aconseguir passar al SFG que gestionava com es mereix el projecte de museu Thyssen que vam trobar encallat i que vam aconseguir que caminés altre vegada al aconseguir la ubicació que mereix. Un objectiu de ciutat que avui sí disposa de les condicions que necessita: el lloc adequat, un projecte executiu i d’una Fundació que va començar les exposicions aquest passat estiu.
Del SFG que va deixar que es tanquessin els hotels Anlló vam passar a ser el SFG que anava pel bon camí per tornar-los a posar al servei de la ciutat.
Un SFG que tornava a recuperar el seu patrimoni històric i cultural i que fou capaç de posar en valor el Palau de l’Abat, instal.lar l’ascensor al monestir i arranjar diverses fases del pla director del monestir, i que va aconseguir la subvenció pel romànic per continuar amb les millores del que és un dels grans símbols de la nostra ciutat.
Un SFG que després d’anys de reivindicacions i d’ajornaments constants passava a ser un SFG complidor amb els terminis, aconseguia els recursos, redactava el projecte i començava les obres del mercat municipal que ben aviat seran una realitat o de polítiques d’habitatge.
Un SFG que tornava a veure oportunitats allà on abans d’altres només hi veien entrebancs. Com succeir amb el Tinglado del Port condemnat a la mateixa sort que els Perols, és a dir, la seva demolició i a on avui s’està impulsant un projecte de cicloturisme i valorització de la història del nostre port que capitalitzarà a la nostra ciutat una inversió en el territori que és milionària.
Un SFG que sap treure partit i recuperar els seus espais degradats com vam fer amb els aparcaments a les antigues pistes de Tenis i a l’estació d’autobusos o a l’Horta d’en Palet.
Un SFG que és capaç de fer reviure una institució que s’havia deixat en fallida econòmica com l’Asil Surís i que en sap fer un projecte de futur, engrescador i que donarà un gran servei als més necessitats.
Un SFG que va saber deixar enrere l’urbanisme que obviaré qualificar del govern de CiU per passar a un urbanisme amb criteri i endreçat. Un SFG que ha tancat la peatonalització de tot el centre comercial: c/ Notaria, Estret, Joan Goula, Voltes, c/ Hospital, C/ Rutlla. La finalització de la urbanització del carrer major i la Plaça Miquel Murlà; Reforma del CAP, de la Confraria de Pescadors i que a més del pla de barris ha aconseguit una àrea residencial estratègica per a la ciutat.
Tindrem temps de disseccionar l’obra de govern i ho hem de fer. Una gestió que explicarem durant les properes setmanes i que hem de reivindicar com espectacular. En menys de tres anys hem aconseguit molt més que en els 8 anys anteriors de govern de CiU i ho hem fet en un dels moments més difícils que recorden les hisendes municipals.
No us negaré que són temps difícils. El que s’ha vingut a anomenar una onada conservadora o neoliberal recorre un món globalitzat i pot distorsionar els nostres missatges. Però també aquest, el de les nostres propostes, el dels nostres ideals i principis aquest també ha de ser el nostre compromís. Nosaltres no som dels que desapareixem quan els vents no vénen per la popa del vaixell. És precisament en aquests moments quan hem de donar el millor de nosaltres mateixos. Tan sols des de les opcions de progrés es garanteix una gestió de la crisi que no signifiqui una renúncia sense retorn a certes conquestes de l’estat del benestar. I això, que podria semblar que queda lluny de la clau local afecta al dia a dia de la presa de decisions més quotidianes. A SFG hem tingut l’exemple de com el govern ha desmantellat el servei de mainaderes i de com ha reduït a la meitat l’impuls que mereix l’escola de música. Aquest és també el nostre compromís saber fer més amb menys tal com vam demostrar amb la implantació de les polítiques i el servei d’habitatge municipal o el desplegament des de els serveis socials de la llei de la dependència o l’obertura de la oficina d’atenció a les dones, o la millora en qualitat i servei del transport públic municipal – la Montdela -. Optimitzar els recursos i millorar la gestió, aquest és també el nostre compromís.
Com també ho és posar al servei de la ciutat l’ experiència que hem adquirit. Avui tenim un coneixement profund de la ciutat. Hem après molt, també dels errors, no ens planyem del passat, el reivindiquem en tot allò que té de bo. Però vull fer un especial reconeixement als companys de govern ERC – ICV a qui no vam deixar que fossin exclosos en el seu moment i que més tard no van deixar que se’ns exclogués. Moltes gràcies per compartir aquest camí.
Avui coneixem la ciutat i la ciutat ens coneix. Coneixem exactament en quin punt es troba cada qüestió de la ciutat i volem oferir aquesta experiència a la ciutat. Estem al dia i coneixem perfectament en quin punt es troba cada qüestió que preocupa als nostres ciutadans. Des de les papereres que reivindiquen els comerciants del carrer de la rutlla i Verdaguer fins al paper que hem de fer davant del Ministeri de Cultura.
Però com sempre em diu el meu bon veï en Salvador Ventura; amb això no n’hi ha prou i hem d’explicar les idees … les idees de futur. I saber transmetre que no volem guanyar perquè sí, ni en base al passat per molt que sigui tan pròxim que ens faci córrer el perill de confondre’l amb el present; sinó perquè estem segurs que les nostres idees, les nostres propostes són les que necessita en aquests moments la ciutat. Són les que faran a la ciutat millor. Unes idees que vénen des de l’esquerra i que per lo tant tenen com a prioritat l’educació, la cultura, l’atenció als més necessitats. Unes idees que vénen des de les opcions de progrés i que no s’espanten davant d’un un model de ciutat ambiciós, que ens deixi ben posicionats per a la sortida de la crisi i que realment sigui capaç d’agafar el futur. Unes idees que vénen des de la proximitat i que trepitgen el carrer, que no neixen d’esquenes als nostres barris i prioritzen també la seguretat i els reptes que avui ens planteja les complexitats de la nostra societat.
Entrem en un mandat crucial, el que ha de servir per sortir de la crisi; perquè en surti una ciutat millor. La ciutat està baixa d’ànim, pateix la crisi, té més d’un miler d’aturats i molta gent que ho passa malament; però també disposa d’uns recursos envejables si els sabem gestionar bé. Tenim un futur millor a les nostres mans i no ens podem permetre perdre’l. Junt amb la obra de govern hem d’explicar les nostres propostes, hi haurà temps durant la campanya electoral, però us demano que a partir d’avui m’ajudeu a fer-ho amb tota la intensitat i amb tot aquest compromís que avui renovem.
La ciutat ni pot tornar al passat ni pot tornar a perdre un altre any com aquest darrer. Tornem al bon camí i tornem-hi amb generositat.
Tenim l’experiència, les idees i la força per guanyar el futur, sí Salvador, com tu sempre demanes volem guanyar perquè estem convençuts que el nostre projecte de futur és el millor per a la ciutat:
- Volem guanyar a la crisi econòmica, posant fil a l’agulla als grans projectes de ciutat que han de dinamitzar els serveis, el comerç, la cultura, la creativitat.
- Volem guanyar a les desigualtats socials, fent que tothom se senti un ciutadà atès i respectat.
- Volem guanyar per l’educació i la cultura com a palanques per progressar individual i col.lectivament.
- Volem guanyar per una ciutat més endreçada i segura respectuosa amb el seu patrimoni cultural i natural.
Guanyar no és una finalitat, és un instrument al servei d’una ciutat que no es pot permetre ni tornar al passat ni perdre un dia més, una ciutat que necessita tornar al bon camí que s’havia encetat…
El nostre arbre té milers de fulles d’il·lusió, propostes i projectes, i té unes arrels profundes i sòlides de convicció i principis. El nostre compromís és el d’una ciutat pròspera, que tira endavant el seu futur i que fa realitat les seves grans oportunitats. El nostre compromís és avui més sòlid que mai.
Moltes gràcies, molt bona nit a tots
I Visca Sant Feliu de Guíxols
La reforma del “Tinglado” del Port ha estat una altra de les fites del darrer mandat, i la connexió de la Via Verda amb el Port ja hauria d’estar feta.
La reforma del “Tinglado” del Port ha estat una altra de les fites del darrer mandat, i la connexió de la Via Verda amb el Port ja hauria d’estar feta.
La reforma del “Tinglado” del Port ha estat una altra de les fites del darrer mandat, i la connexió de la Via Verda amb el Port ja hauria d’estar feta. Completar el projecte és qüestió de pocs mesos, i el projecte de “Via Verda Km 0” ha de suposar un nou gran argument per enriquir l’oferta turística i d’oci de la ciutat. Ha de ser el més immediat del grans projectes de ciutat. A mig termini ens proposem complementar els equipaments que giren a l’entorn de la Via Verda així com l’extensió del carril-bici fins a l’àrea del Monestir.
Accelerarem el Pla de Barris del barri del Puig-Eixample de Llevant.
Accelerarem el Pla de Barris del barri del Puig-Eixample de Llevant.
Accelerarem el Pla de Barris del barri del Puig-Eixample de Llevant. L’assoliment del Pla de Barris és una de les fites més importants del mandat 2007-2011, la gran oportunitat per resoldre problemàtiques d’un dels espais més necessitats de la ciutat. El 2007 ens vam comprometre a aconseguir-lo i hem acomplert. Ara el repte és posar-lo a ple rendiment després d’un anys en el que no s’ha aconseguit la velocitat de creuer necessària.
Entre el compromisos immediats dins d’aquest àmbit hi ha iniciar les obres de la plaça del Puig dins d’aquest 2011.
Desencallarem definitivament el projecte Anlló en benefici de l’activitat hotelera i dels projectes socials i culturals de la ciutat.
Desencallarem definitivament el projecte Anlló en benefici de l’activitat hotelera i dels projectes socials i culturals de la ciutat.
Després d’un any perdut en relació a aquest tema transcendental per a la ciutat, la nostra proposta en relació al patrimoni Anlló es manté definint tres immobles que es consolidarien com a oferta hotelera a la rambla del Portalet i a Sant Elm, un que es transformaria en equipament municipal i la resta que es podrien reconvertir en habitatges. Els establiments hotelers sortirien en concessió administrativa per tal de garantir aquesta activitat i ingressar un important cànon anual que es destinaria a finalitats socials i culturals. La resta d’edificis aniria a subhasta i els ingressos de la mateixa tindrien la mateixa destinació per realitzar importants inversions per a la ciutat.
La concessió administrativa dels hotels, a més, seria el que faria possible que un dels hotels fos a la vegada un centre de formació, com ja està passant al Campus de Bellaterra o a la Vall d’Hebron de Barcelona. La concessió administrativa és una manera d’allunyar especuladors i de no malvendre el patrimoni en un moment de depressió del mercat immobiliari.
Entenem la gestió d’aquest patrimoni com una oportunitat única de planificar i transformar l’oferta hotelera ampliant-la i qualificant-la i, a la vegada, la veiem com l’instrument per retornar la vitalitat a espais estratègics de la ciutat com la rambla del Portalet.
Quan es va arribar al govern el juny de 2007, després d’anys de parlar-ne, no hi havia el pressupost per les obres del mercat resolt, hi havia un projecte que no passava cap tràmit...
Quan es va arribar al govern el juny de 2007, després d’anys de parlar-ne, no hi havia el pressupost per les obres del mercat resolt, hi havia un projecte que no passava cap tràmit per incomplet i desencertat, no hi havia planificació de l’obra ni calendari. Quatre anys més tard només cal donar un tomb per l’edifici per veure com després de moltes dificultats i sacrificis ja es té el peu al coll a un mercat modèlic.
Un lema de fa anys deia “el comerç dóna vida a la ciutat”. És una frase inqüestionable, i la història de les ciutats així ho testimonia: ja Empúries ve de la paraula grega que designava un “mercat”. Si el comerç és un termòmetre de vitalitat, Sant Feliu tot i esforços realitzats té molts deures pendents fins a arribar a tenir la força comercial que es mereix una població de 22.000 habitants i desenes de milers més de visitants.
Del 2007 ençà s’han consolidat projectes existents i se n’han generat de nous i importants per a aquest futur que desitgem. Un ajuntament té instruments per promoure el comerç, i durant el govern de Pere Albó s’han utilitzar a ple rendiment. Fent un repàs es pot veure com s’ha acabat l’urbanització del centre històric – C/ Voltes, C/ Notaria, C/ Call, C/ Especiers, C/ Joan Goula - fins a arribar a Juli Garreta, amb un disseny de qualitat que ofereix un espai urbà esplèndid per viure-hi i invertir-hi. A això cal afegir-hi la renovació del c/ de l’Hospital, C/ Rutlla i l’inici del c/ del Mall.
Així mateix, la posada en marxa de nous espais d’aparcament i l’optimització i dignificació d’altres -com a l’antic tenis o darrera de l’estació d’autobusos i del Quiosc al passeig- ha servit per pal.liar un dèficit clau en espera de solucions definitives en les quals s’estava treballant intensament i que han quedat aturades després de la moció de censura.
Pel que fa als esdeveniments de caràcter comercial aquests es van incrementar i es van potenciar extraordinàriament d’altres de caràcter cultural per tal d’atraure visitants i generar una imatge positiva i dinàmica de Sant Feliu. També els serveis municipals dedicats al comerç, la promoció econòmica i la col.laboració amb el sector van rebre un impuls que encara dura.
Deixem pel final la rehabilitació del mercat. Quan es va arribar al govern el juny de 2007, després d’anys de parlar-ne, no hi havia el pressupost per les obres resolt, hi havia un projecte que no passava cap tràmit per incomplet i desencertat, no hi havia planificació de l’obra ni calendari. Quatre anys més tard només cal donar un tomb per l’edifici per veure com després de moltes dificultats i sacrificis ja es té el peu al coll a un mercat modèlic.
Això és el que s’ha fet, és la fulla de serveis que ens dóna credibilitat per afrontar el que queda per fer, que és molt. Girant l’ordre anterior, cal aconseguir un mercat a ple rendiment i que actuï de motor de tot l’entorn comercial. Hem de simplificar la burocràcia per incentivar la creació de nous negocis i estimular la millora dels existents. I, last but not least, hem de resoldre d’una vegada per totes el difícil problema de l’aparcament i la rehabilitació de la millor postal que té la ciutat: el passeig. En definitiva, hem de posar-hi tot el que cal per tal de poder sortir de la crisi més ben preparats de com hi vam entrar, també en el comerç. Aquest també és el nostre compromís.
Els socialistes de Sant Feliu estem orgullosos d’haver ajudat a aconseguir el Pla de Barris, però el nostre compromís va molt més enllà
Els socialistes de Sant Feliu estem orgullosos d’haver ajudat a aconseguir el Pla de Barris, però el nostre compromís va molt més enllà
Aquests dies fa un any que l’aleshores conseller Nadal va signar amb Pere Albó, també en aquell moment alcalde, el conveni oficial de posta en marxa del Pla de Barris per a la nostra ciutat. Amb aquell acte es tancava un període i, a la vegada, se n’obria un de nou. El que es tancava era el de la feina i il.lusió de veïns, tècnics i polítics per aconseguir un projecte ben merescut: la reforma d’un barri que feia dècades que esperava que fos protagonista en positiu de la ciutat. El període que s’obria era el de materialitzar aquesta il.lusió en forma de projectes socials, econòmics i infraestructurals pels següents quatre anys i per valor de gairebé sis milions d’euros.
Ha passat un any –un 25% del termini- i unes quantes coses han canviat, i no gaires per a bé. Queda un any menys de Pla i ens recorre la sensació que no s’ha aprofitat del tot el temps, que el veïnat no se sent prou implicat, que importants projectes han estat deu mesos sense moure’s (per exemple en la plaça del Puig, quan hi havia el planejament gairebé a punt per ser aprovat i els diners necessaris previstos en el pressupost).
El Pla de Barris del Puig-Eixample de Llevant necessita amb urgència agafar velocitat de creuer, no perdre l’horitzó on s’ha d’arribar i reforçar les complicitats amb els veïns. Els socialistes de Sant Feliu estem orgullosos d’haver ajudat a aconseguir el Pla de Barris, però el nostre compromís va molt més enllà: arriba fins a fer del Pla una Realitat.
La nova escola de primària l’Ardenya, una nova escola bressol, un cicle formatiu especialitzat, increment d’inversions en l’Escola de Música i en el manteniment de les escoles,...
La nova escola de primària l’Ardenya, una nova escola bressol, un cicle formatiu especialitzat, increment d’inversions en l’Escola de Música i en el manteniment de les escoles, creació de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’àmbit rural adscrita a la UdG, els cursos d’estiu amb la Universitat Ramon Llull han esdevingut una realitat durant aquest mandat i donen credibilitat a unes idees i accions que posen l’Educació al centre de les polítiques d’una ciutat que creu en el seu futur.
La nova escola de primària l’Ardenya, una nova escola bressol, un cicle formatiu especialitzat, increment d’inversions en l’Escola de Música i en el manteniment de les escoles, creació de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’àmbit rural adscrita a la UdG, els cursos d’estiu amb la Universitat Ramon Llull,... Tot això es va aconseguir en menys de tres anys de govern de Pere Albó. En dotació per a l’educació haurà estat un període sense precedents. Encara més si es posa en relació amb la dinàmica anterior –quan es deia, per exemple, que una escola només es podia fer als terrenys de l’antic Escorxador- i que va tenir com a moment més lamentable la pèrdua de la Facultat de Turisme de la UdG, del Sant Feliu com a realitat universitària.
Aquest esforç s’ha d’entendre no només com a resposta a uns dèficits existents, sinó també com a demostració del compromís del govern municipal en un camp, el de l’educació, que és fonamental per a la societat i la ciutat, especialment la nostra que necessita com les que més tenir en la formació, la qualificació i la diversificació professional les vies de sortida de la crisi.
Es va treballar durant trenta mesos molt i bé; col.laborant amb AMPAs i claustres, movent cel i terra en les administracions responsables per aconseguir recursos. I es van obtenir resultats. Però queda molt per fer, i el nostre compromís segueix plenament vigent. S’han d’aconseguir recursos i dates per a un nou IES –i una via imaginativa estava oberta fins fa un mesos-, s’ha de consolidar el cicle formatiu nou i, si és possible, ampliar-se; s’ha de completar algun dels centres de primària ja existents; s’ha de desenvolupar l’Escola de Música –ara amb una inversió absurdament endarrerida pel govern municipal actual- cap a un centre únic a les comarques de Girona; s’han de reforçar les polítiques socials vinculades a l’educació,...
Els anys de govern encapçalat per Pere Albó donen credibilitat a aquests objectius; donen credibilitat a unes idees i accions que posen l’Educació al centre de les polítiques d’un Ajuntament i d’una ciutat que creu en el seu futur.
Idees i solucions per a Sant Feliu de Guíxols. Programa dels socialistes de Sant Feliu de Guíxols per a les eleccions municipals de maig de 2011.
Idees i solucions per a Sant Feliu de Guíxols. Programa dels socialistes de Sant Feliu de Guíxols per a les eleccions municipals de maig de 2011.
Descarrega't aquí el programa electoral.
Eliminarem burocràcia per a la creació d'empreses
Eliminarem burocràcia per a la creació d'empreses
Un Ajuntament té capacitat per contribuir a crear ocupació i a fer realitat iniciatives que enriqueixin la ciutat. Des de la millora d’espais urbans i l’aparcament per incentivar el comerç, fins a assessorar a emprenedors i oferir-los espai per les seves activitats, passant per aconseguir noves oportunitats de formació, o estimular la contractació d’aturats del municipi,... són propostes que els socialistes hem treballat per donar resposta a la crisi que afecta a milers de veïns i veïnes. L’Ajuntament, gestionant amb rigor i austeritat els recursos de tots, serà el primer exemple d’eficiència i de complicitat amb la sortida de la crisi.
Les nostres propostes en aquest àmbit són moltes, ambicioses i busquen la complicitat dels agents socials. Per això, com a decisió immediata una vegada constituït el govern municipal en plantegem promoure un Acord per a l’Impuls Econòmic de la Ciutat, a partir del qual l’Ajuntament i les entitats econòmiques i socials definiran prioritats i accions per donar resposta ràpida a molts dels problemes que la crisi genera. Algunes de les propostes de competència municipal que ja ara plantegem són:
Promoure un compromís amb els empresaris locals per incentivar la contractació de persones del nostre municipi a partir d’una Borsa de Treball més dinàmica que l’actual. Altres municipis ho han posat en funcionament amb resultats satisfactoris.
Reduir els processos burocràtics municipals que retarden l’obertura o ampliació d’empreses, així com retocar algun aspecte de la normativa urbanística amb aquesta mateixa finalitat.
Potenciar Guíxols - Desenvolupament, en especial en l’àmbit de captació d’empreses i d’inversió, transformant-lo en una autèntica agència de desenvolupament local.
Un altre compromís que assumim, fonamental per al dia a dia de moltes empreses, és el de reduir els terminis de pagament als proveïdors per part de l’Ajuntament, tal i com marca la legislació vigent. Es tracta d’un objectiu molt rellevant i en el que ja es va estar treballant durant el període 2007-2010.
Iniciar amb els municipis veïns les converses per tal de mancomunar serveis públics que estalviïn recursos. També en relació al sòl per a activitats econòmiques i la seva promoció ens proposem aconseguir acords supramunicipals, partint de converses ja iniciades en el mandat anterior.
Per altra banda, l’estímul a la creació de noves empreses ha de ser un objectiu ineludible per a un Sant Feliu capaç de diversificar la seva economia i que reforci activitats noves o renovades. Per això, posarem l’Ajuntament a disposició de la Cambra de Comerç i la Universitat de Girona per a l’ampliació del Viver d’Empreses que ja està funcionant a la ciutat.
Proposem un pla de xoc per incentivar la rehabilitació d’habitatges.
Proposem un pla de xoc per incentivar la rehabilitació d’habitatges.
Ens proposem un pla de xoc per incentivar la rehabilitació d’habitatges. La rehabilitació pot servir per generar un impuls al sector de la construcció, que viu probablement la pitjor crisi de la seva història; però a la vegada és una activitat necessària des del punt de vista social i urbanístic per a la ciutat sense ocupar nou territori. La nostra proposta preveu bonificacions màximes de les taxes municipals per a les obres majors de rehabilitació –ara només es bonifiquen les façanes-, així com facilitats per a la tramitació de llicències i recerca d’ajut d’altres administracions. Cal recordar que el govern de l’estat ha doblat aquest mes de maig la desgravació fiscal d’aquest tipus d’obres, passant del 10% al 20%.
En aquesta mateixa línia, potenciarem la borsa municipal d’habitatge del Servei Municipal d’Habitatge i desencallarem l’adjudicació dels pisos de protecció oficial.
Volem transformar progressivament l’antic Hospital en un centre de creació, formació, recerca i difusió cultural.
Volem transformar progressivament l’antic Hospital en un centre de creació, formació, recerca i difusió cultural.
Volem transformar progressivament l’antic Hospital en un centre de creació, formació, recerca i difusió cultural. A l’entorn del servei plenament consolidat de l’Escola Municipal de Música ens proposem anar creant nova oferta d’espais i de formació reglada i no reglada que tinguin les arts com a argument aglutinador. L’antic Hospital hauria d’esdevenir un viver de creació cultural de les comarques gironines i un complement necessari a la proposta del Centre d’Art Carmen Thyssen. Durant el primer any de mandat es redactarà pla director de l’edifici a que obliga el POUM de 2006 i, paral•lelament, s’aniran realitzant obres de manteniment urgent que ja permetin anar ampliant els usos actuals.
